Joaquim Delclòs i Urgell va néixer a Barcelona el 1945 i va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Va exercir la professió com a cirurgià cardíac i cardiòleg a l’Hospital del Mar. Un cop jubilat, gràcies a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, va publicar Sis mesos i un dia, la novel·la I res no ens farà mal… i Dos poetes per a un himne: Els segadors, en dos volums. El primer dedicat a Emili Guanyabens i el segon a Joaquim Delclòs i Dolç.
Amb els treballs d’assaig, va topar amb la definició de Barcelona com la ciutat de les febres. Amb aquell afany d’estirar el fil dels conceptes va descobrir la gran epidèmia de febre groga de 1821, la primera en què podia reproduir-se la vivència del barceloní de l’època, a partir de les publicacions dia a dia de la premsa del moment. Així va néixer aquest llibre que avui presentem: Barcelona, ciutat de les febres. La febre groga de 1821.